El Barça eSports i la remuntada indesitjada
El 2024 dels blaugranes en League of Legends està marcat capgirar el tauler i reafirmar la direcció que ha de prendre el projecte del club
“Hi ha moments a la vida en què tot adquireix un sentit que no et serà revelat fins a molts anys més tard. És com si llancessis un bumerang sense adonar-te que l’estàs convidant a tornar, no saps quan, transformat en vés a saber què” - Sergi Pàmies
A les dues ja eren les tres quan el Futbol Club Barcelona va apostar fermament per tenir un equip de League of Legends. Al passat, l’entitat culer va tenir presència a altres videojocs per conèixer millor els esports electrònics, guanyar els primers títols i crear les primeres figures associables al color blaugrana a l’entorn digital. Però el MOBA de Riot Games és per a molts seguidors la joia de la corona. Si més no, el videojoc ‘rei’ d’aquest sector a Espanya. És a dir, un lloc on el Barça eSports havia d’estar si volia ser rellevant. Després de dos anys amb sabors agredolços, el Barça ha viscut en aquest 2024 el camí més agitat fins ara a la Superlliga (no confondre amb el macroprojecte que el president Joan Laporta veu o veia amb bons ulls). Aquesta temporada ha sigut la dels punts més baixos i els alts. També la de trobar una identitat pròpia concorde a la institució que representa i la salvatge indústria on s’ha submergit alhora. Però sobretot, la de les lliçons no tornar a cometre els mateixos errors i poder deixar definitivament enrere les vitrines buides.
Els esports electrònics són angoixants perquè els canvis sempre generen vertigen i aquesta indústria de canvis en sap, i molt. L’any del Barça eSports va començar amb el gir més important de tots, que no es va produir a l’Esquerda de l’Invocador, sinó als despatxos. Concretament en la manera de comunicar-se. Anteriorment, sota el projecte liderat per l’anterior entrenador culer, Alex “Mapache” Parejo, els blaugranes havíen aconseguit instal·lar-se amb relativa comoditat en un entorn salvatge. Tret de la temporada de debut, les opcions per lluitar pel títol de campió nacional de League of Legends sempre s’enlairaven. De totes maneres, l’equip tenia una identitat que el feia reconeixible i figures com Matthew “Deadly” Smith que generaven interès. Però faltava “alguna cosa” per acabar de connectar amb coherència amb la massa social i aquesta era l’idioma.
Les xarxes i el co-stream van passar a ser íntegrament en català, l’idioma oficial del club, una petita gran victòria donada la situació lingüística a Catalunya. Potser l’entitat perdia potencial pel que fa als potencials espectadors -ens agradi o no, hi ha menys catalanoparlants que castellanoparlants-, però guanyava la coherència necessària perquè l’afició se sentís identificada. El Barça mai ha necessitat fer-se el graciós o vendre la seva imatge -almenys als esports electrònics- per fidelitzar nous seguidors, sinó la seva pròpia massa social. No només aconseguir que els frikis blaugranes segueixin l’equip de League of Legends, també aquells culers que no estan tan actualitzats amb aquesta indústria perquè la vegin com una secció més, completament normalitzada.
Per complementar això, des de l’aspecte esportiu -el més important de tots- es va canviar de projecte amb l’arribada de Jandro Fernández-Valdés com a nou tècnic, es van mantenir bases del passat com Matti “Whiteknight” Sormunen i Jan “Sajator” Zitek alhora que van incorporar-se figures properes com Sergio “Legolas” Vicente. Els bons resultats impulsarien encara més el procés de transformació del Barça eSports a League of Legends. El problema és que, tal com passa a “la ciutat que porta el nom del nostre club”, els expats van espatllar la progressió. Per si no en teníem suficient als nostres barris o espais segurs, fins i tot van aparèixer als esports electrònics.
De la catàstrofe dels expats a la reconnexió estiuenca
Si la meritocràcia és una mentida per si mateixa, als esports electrònics es multiplica al cub: en aquesta jove indústria no només cal ser bo, també cal cridar l’atenció. I moltes vegades les aparences estan millor valorades que els resultats. “No té sentit no tenir jugadors nacionals o gent amb engagement a Espanya, al final, no pots ascendir [a la League of Legends EMEA Championship]”, va afirmar el mànager del Barça eSports, Jordi “Jogu” Guarte, en una entrevista per a Al Lío Podcast. La qüestió és que la victòria no només és la millor recompensa, sinó també l'accelerador més gran de popularitat. Amb el tàndem Whiteknight-Sajator, el club tenia bases del passat amb les quals l’afició podia reconèixer l’equip. Amb Legolas, un hereu de Deadly adequat amb una frescor tan necessària com un raig de sol a l’hivern. Però l’entitat blaugrana va patir la pitjor de les tempestes perquè els plans originals mai es van poder fer realitat.
Tal com explica el manager del Barça eSports, el mercat de fitxatges va estar condicionat pel fitxatge de Ismaïl “ISMA” Boualem per SK Gaming. Això va impedir que els blaugranes poguessin fitxar Aslan “White” Panglose, que després del moviment d’ISMA va priotizar seguir a La Ligue Française (LFL), i conseqüentment a Paul “Stend” Lardin. “Ens vam centrar moltíssim en agafar gent de l’LFL, potser aquest va ser el nostre error. És a dir, ens vam centrar gran part de l’off-season en escollir jugadors molt top. L’LFL té prioiritat, així que moltes vegades esperes el que caigui. Depen de com surti, te la jugues o aguantes més, o tens una aposta”, explica Guarte. Donada aquesta situació, Milo “Pridestalkr” Wehnes va aparèixer com una opció. Recentment subcampió de França, amb experiència a l’elit i reconegut pel seu protagonisme com a carry. Aparentment, un moviment estimulant. L’única condició era jugar amb Morgan “Hustlin” Granberg, lluny dels seus dies a l’elit amb GIANTX. El club va fer una aposta i va perdre.
Una penúltima posició és dolorosa per si mateixa, encara més a una institució com el Barça, on les exigències sempre són més majors. I a Aristides Maillol no només importen els resultats, també les formes. Pridestalkr i Hustlin van desconnectar-se des d’un primer moment. No van tenir cap intent de contacte amb la massa social a una indústria on l’engagement frega la religió i a una institució d’un calibre històric inassolible per a la majoria d’actors del sector. Tots dos semblaven més pendents de prendre sagnia a les Rambles -amb la conseqüent i merescuda estafa- i associar Barcelona al lema de “cervesa, pael·la, toros, olé, olé” que no d’integrar-se al club i la ciutat. A costa de la seva millor vida sota el bon clima i els cants de sirena de Carrer Marina (per posar un exemple), tancaven portes a altres jugadors que podien merèixer l’oportunitat, desesperaven l’afició i feien perdre un valuós mig any a l’entitat. Van fer molts esforços per consolidar-se com els pitjors fitxatges de la història de la secció alhora que l’equip mantenia el hàndicap de no haver guanyat ni cap títol ni cap sèrie al millor de cinc.
Amb les incorporacions d’Oscure i Thayger, Jandro va tornar a tenir un equip completament predisposat per crear una identitat a l’Esquerda de l’Invocador que acompanyés la imatge que el club treballava des dels inicis de l’any
Després del fracàs de la primera temporada, el Barça eSports va fitxar Francisco “Thayger” Mazo i Víctor “Oscure” Guzmán (una oportunitat de mercat perquè els estudis el van deslligar l’estiu). Dos jugadors que van capgirar radicalment el tauler perquè, a diferència dels expats que no volien implicar-se, sí que van connectar amb la massa social culer i el projecte. Amb les seves incorporacions, Jandro va tornar a tenir un equip completament predisposat per crear una identitat a l’Esquerda de l’Invocador que acompanyés la imatge que el club treballava des dels inicis de l’any. El Barça va passar de la novena fins a ser líder de la fase regular de la Superlliga. Va aprofitar llavors plantades a l’anterior projecte -un fet que parla bé del club i de l’anterior cos tècnic-, va reforçar-se a través de la sinergia ja existent entre Legolas i Oscure alhora que va incorporar equilibri amb Thayger per deixar enrere les malediccions de les sèries al millor de cinc. A canvi, va passar a patir el dolor dels subcampionats després de perdre contra Team Heretics a la Superlliga i dels comiats a les competicions europees als moments clau després de caure contra Vitality.Bee als quarts de final de l’EMEA Masters. La tranquil·litat sempre ha sigut antònima al color blaugrana.
2024 és l’any en què el Barça ha protagonitzat una remuntada que mai s’hauria d’haver produït, però que alhora ha sigut necessària per reafirmar la direcció que ha de prendre el projecte a League of Legends. Per com el club ha canviat comunicativament i com dona forma a les seves figures, el Barça eSports se sent plenament com una secció i no com un experiment. Té un motiu de ser a un entorn adolescent i digital, sense renegar ni del seu caràcter històric ni de les noves tendències, ni tampoc negant que poden haver-hi alts i baixos. Tot i que els esports electrònics siguin una indústria jove en comparació d’altres, el Barça demostra que independentment d’on estigui, no sap fer les coses d’una altra manera: necessita identitat i jugadors que s’estimin el club -si més no, el projecte esportiu- per fer girar la roda. Havent après que no és senzill trobar l’engagement amb el rendiment, els blaugranes han trobat aquest estiu una fórmula guanyadora a la qual cal afegir més matisos per deixar de tenir les vitrines buides. Malgrat les millores, cada temporada sense títols carrega més l'esquena, encara més sabent que paral·lelament a VALORANT sí que s’han trencat pràcticament tots els sostres a l’any del debut.